Max Planck (1858-1947)

 Max Planck

va ser un fisic i matemàtic alemany. És considerat el fundador de la teoria quàntica i va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física en 1918.

Encara que al principi va ser ignorat per la comunitat científica, va aprofundir en l'estudi de la teoria de la calor i va descobrir, un darrere l'altre, els mateixos principis que ja havia enunciat Josiah Willard Gibbs (sense conèixer-los prèviament, ja que no havien estat divulgats). Les idees de Clausius sobre l'entropia van ocupar un espai central en els seus pensaments.

El 14 de desembre de 1900 va exposar a la Societat Alemanya de Física el descobriment d'una constant fonamental, l'anomenada constant de Planck, usada per calcular l'energia d'un fotó. Això vol dir que la radiació no pot ser emesa ni
absorbida de forma contínua, sinó només en determinats moments i petites quantitats denominades quants o fotons. L'energia d'un quant o fotó depèn de la freqüència de la radiació:

On h és la constant de Planck i el seu valor és 6,626 × 10-34 J * s o bé 4,13 × 10-15 eV * s.

Un any després va descobrir la llei de la radiació electromagnètica emesa per un cos a una temperatura donada, anomenada llei de Planck, que explica l'espectre d'emissió d'un cos negre. Aquesta llei va esdevenir una de les bases de la mecànica quàntica, que va emergir uns anys més tard amb la col·laboració d'Albert Einstein i Niels Bohr, entre d'altres.

Vídeos: