Jean-Baptiste-Pierre-Antoine de Monet (1744-1829)

 Jean-Baptiste-Pierre-Antoine de Monet

va ser un naturalista francès, un dels grans homes de l'època de la sistematització de la Història Natural, proper en la seva influència a Linneo, Leclerc i Cuvier.

Lamarck va formular la primera teoria de l'evolució biològica, el 1802 va encunyar el terme «biologia» per designar la ciència dels éssers vius i va ser el fundador de la paleontologia dels invertebrats. Lamarck pensa que la necessitat crea l'òrgan.

Reconeix el canvi en les espècies i ho explica mitjançant dues forces que, combinades, són les causants de l'arbre evolutiu: d'una banda, la tendència de la naturalesa cap a l'augment de la complexitat; de l'altra, l'acomodació dels organismes a el medi extern i l'herència de tals adaptacions als seus descendents (llei de l'ús i desús dels òrgans i llei de l'herència dels caràcters adquirits Lamarck encara defensava la "generació espontània", per la qual els éssers vius (p.ex. els ratolins) poden aparèixer a partir de roba vella o grans de blat i dota els fluids interns dels organismes de la capacitat per modificar els òrgans dels mateixos. Així, si un animal viu en una bassa acabarà desenvolupant membranes entre els dits per nedar millor. O, al contrari, si un animal no necessita les seves potes, acabarà perdent-les.

Encara que actualment la seva teoria evolutiva ha estat desplaçada, Lamarck va ser un gran científic, amb immenses aportacions, i el seu pensament va influir profundament en les concepcions evolucionistes de segle XIX. Encara avui solem explicar l'evolució darwinista amb frases com "les girafes tenen el coll llarg per arribar a les fulles altes dels arbres", clarament lamarckiana.

Vídeos: