Galeno 216 a.C.-129a.C.

 

Galeno de Pèrgam 

va ser un metge, cirurgià i filòsof grec en l'Imperi romà. Considerat un dels més complets investigadors mèdics de l'edat antiga, els seus punts de vista van dominar la medicina europea al llarg de més de mil anys en camps com la anatomia, la fisiologia, la patologia, la farmacologia, i la neurologia, així com la filosofia i la lògica.

Galeno es va formar sota influència grega i a l'empara d'un dels majors temples dedicats a Esculapi (Asclepi). Va estudiar medicina amb dos seguidors d'Hipócrates: Estraconio i Sàtir, i encara després va visitar les escoles de medicina d'Esmirna, Corint i Alexandria. Finalment va viatjar a Roma on la seva fama com a metge de gladiadors va portar a ser triat metge de l'emperador Marc Aureli.

A l'edat mitjana, els escrits d'anatomia de Galè es van convertir en el pilar dels estudis universitaris dels metges medievals, però a causa de la caiguda de l'Imperi romà d'Occident al segle V aquests van acusar un evident estancament intel·lectual.

Va demostrar com diversos músculs són controlats per la medul·la espinal. Va identificar set parells de nervis cranials. Va demostrar que és el cervell l'òrgan encarregat de controlar la veu. Va demostrar les funcions dels ronyons i de la bufeta, també va desenvolupar l'anatomia pre-moderna.