Evolució de la ciencia a llarg de l'historia de la Humanitat.

 Arribada de l'home a la lluna Apol·lo 11 va ser una missió espacial tripulada dels Estats Units l'objectiu va ser aconseguir que un ésser humà caminés en la superfície de la Lluna. La missió es va enviar a l'espai el 16 de juliol de 1969, va arribar a la superfície de la Lluna el 20 de juliol d'aquest mateix any i a l'endemà va aconseguir que dos astronautes (Armstrong i Aldrin) caminessin sobre la superfície lunar. L'Apol·lo 11 va ser impulsat per un coet Saturn V des de la plataforma LC 39A i llançat a les 13:32 UTC de el complex de cap Kennedy, a Florida (EE. UU.). Oficialment es va conèixer a la missió com a AS-506. La missió està considerada com un dels moments més significatius de la història de la Humanitat i la Tecnologia. La tripulació de l'Apol·lo 11 estava composta pel comandant de la missió Neil A. Armstrong, de 38 anys; Edwin I. Aldrin Jr., de 39 anys i pilot de l'LEM, anomenat Buzz; i Michael Collins, de 38 anys i pilot de el mòdul de coma

 Stephen Hawking Va ser un físic teòric, astrofísic, cosmòleg i divulgador científic britànic. Els seus treballs més importants van consistir en aportar, juntament amb Roger Penrose, teoremes que fa a les singularitats espai-en el marc de la relativitat general i la predicció teòrica que els forats negres emetrien radiació, el que es coneix avui dia com radiació de Hawking (o de vegades radiació Bekenstein-Hawking). Una de les principals característiques de la seva personalitat va ser la seva contribució a el debat científic, de vegades apostant públicament amb altres científics. El cas més conegut és la seva participació en la discussió sobre la conservació de la informació en els forats negres. Era membre de la Reial Societat de Londres, de l'Acadèmia Pontifícia de les Ciències i de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units. Va ser titular de la Càtedra Lucasiana de Matemàtiques (Lucasian Chair of Mathematics) de la Universitat de Cambridge des de 1979 fins a la seva

 Margarita Salas  Filla de José Sales Martínez (1905-1962), metge i que va influir en ella, encoratjant el seu interès per les ciències, i de Margarita Falgueras Gatell (1912 / 1913-2014), mestra. Va tenir dos germans, també científics: José Sales Falgueras (1937-2008) i María Luisa "Marisa" Sales Falgueras. Als setze anys va marxar a Madrid per realitzar les proves d'accés de Química i Medicina. Va ingressar a la facultat de Químiques i en l'estiu de 1958 va conèixer a Sever Ochoa, que va tenir influència en la seva carrera i la va orientar cap a la bioquímica. Va realitzar el seu doctorat amb Alberto Sols. En 1964, al costat del seu marit, Eladio Viñuela, amb qui es va casar el 1963, va emigrar als Estats Units, a el Departament Científic de l'Escola de Medicina de la Universitat de Nova York, on tots dos van romandre fins a 1967. En aquest any van tornar a Espanya amb ajuda de finançament americana per desenvolupar la biologia molecular. El 7 de novembre de 201

  Carl Sagan  va ser un astrònom, astrofísic, cosmòleg, astrobiólogo, escriptor i divulgador científic nord-americà. Inicialment va ser professor associat de la Universitat de Harvard i posteriorment professor principal de la Universitat de Cornell. En aquesta última, va ser el primer científic en ocupar la Càtedra David Duncan d'Astronomia i Ciències de l'Espai, creada el 1976, i més director de el Laboratori d'Estudis Planetaris. Va ser un defensor de la pensada escèptic científic i de el mètode científic, pioner de la exobiologia, promotor de la recerca d'intel·ligència extraterrestre a través del projecte SETI. Va impulsar l'enviament de missatges a bord de sondes espacials, destinats a informar possibles civilitzacions extraterrestres sobre la cultura humana. Mitjançant les seves observacions de l'atmosfera de Venus, va ser dels primers científics a estudiar l'efecte hivernacle a escala planetària. Carl Sagan va guanyar gran popularitat gràcies a la gua

 Rosalind Franklin va ser una química i cristal·lògrafa britànica. Els seus treballs amb imatges per difracció de raigs X van tenir gran importància en el progrés de camps diversos. Van ser clau per revelar l'estructura dels carbons i el grafit, així com de l'ARN i diversos virus, encara que la major transcendència la va tenir la seva aportació per a la comprensió de l'estructura de l'ADN, gràcies a la imatge anomenada Fotografia 51, que va tenir un profund impacte en els avenços científics de la genètica. Les seves investigacions sobre l'estructura de el carbó i dels virus van ser reconeguts en vida. La seva mort prematura va impedir que pogués gaudir de el reconeixement per la seva aportació a la descoberta de l'estructura de l'ADN. Nascuda al districte de Kensington, a Londres, el 25 de juliol de 1920. Va estudiar i es va graduar de la Universitat de Cambridge el 1941, no sense haver de lluitar contra l'oposició del seu pare. Va fer estudis fonamental

  Francis Crick  Va ser un físic, biòleg molecular i neurocientífic britànic. El 1951 va coincidir amb el biòleg nord-americà James Watson a la unitat d'investigació mèdica dels laboratoris Cavendish de Cambridge. Utilitzant els treballs de difracció dels raigs X duts a terme per Maurice Wilkins, tots dos van estudiar els àcids nucleics, especialment l'ADN, considerat com a fonamental en la transmissió hereditària de la cèl·lula. A través d'aquests estudis van arribar a la formulació d'un model que reconstruïa les propietats físiques i químiques de l'ADN, compost per quatre bases orgàniques que es combinaven en parells de manera definida per formar una doble hèlix, la qual cosa determinava una estructura helicoïdal. Així, Crick i Watson van posar de manifest les propietats de replicació de l'ADN i van explicar el fenomen de la divisió cel·lular a nivell cromosòmic. A el mateix temps van establir que la seqüència de les quatre bases de l'ADN representava un c