Werner Heisenberg (1901-1976)

 Wermer Heisenberg 

va ser un físic teòric alemany. És conegut sobretot per formular el principi d'incertesa, una contribució fonamental a el desenvolupament de la teoria quàntica. Aquest principi afirma que és impossible mesurar simultàniament de forma precisa la posició i el moment lineal d'una partícula. Heisenberg va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física en 1932.

Durant la seva formació va ser company de Wolfgang Pauli tant a Munic com a Göttingen. Més endavant va treballar amb Niels Bohr a Copenhaguen (1924-1927) i va exercir, successivament, els càrrecs de professor de la Universitat de Leipzig (1927), director de l'Institut Kàiser Wilhelm de Berlín (1942) i de Max Planck de Göttingen (1946) , així com del de Munich (1958).

Werner Heisenberg va desenvolupar entre 1925 i 1926 una de les formulacions bàsiques de la mecànica quàntica, teoria que hauria d'esdevenir una de les principals revolucions científiques de el segle XX. El 1927 va enunciar l'anomenat principi d'incertesa o d'indeterminació, que afirma que no és possible conèixer, amb una precisió arbitrària i quan la massa és constant, la posició i el moment d'una partícula. D'això es deriva que el producte de les incerteses d'ambdues magnituds ha de ser sempre més gran que la constant de Planck. El principi d'incertesa exposat per Heisenberg té diverses formulacions equivalents, una de les quals relaciona dues magnituds fonamentals com són l'energia i el temps.

L'enunciat del principi d'incertesa va causar una autèntica revolució entre els físics de l'època, ja que suposava la desaparició definitiva de la certesa clàssica a la física i la introducció d'un indeterminisme que afecta els fonaments de la matèria i de l'univers material. D'altra banda, aquest principi suposa la pràctica impossibilitat de dur a terme mesuraments perfectes, ja que l'observador, amb la seva sola presència, pertorba els valors de les altres partícules que es consideren i influeix sobre la mesura que està duent a terme. Heisenberg va predir també, gràcies a l'aplicació dels principis de la mecànica quàntica, l'espectre dual de l'àtom d'hidrogen i va aconseguir explicar també el de l'àtom d'heli.

El 1927 va idear una relació matemàtica per explicar les ratlles espectrals. Per a això, i sobre la base de l'àlgebra de matrius, va desenvolupar l'anomenada mecànica matricial, que justificava les longituds d'ona de les ratlles espectrals i que, més tard, Von Neumann demostraria que era equivalent a la mecànica ondulatòria formulada pel físic austríac Erwin Schrödinger. Va ser autor també d'importants contribucions a camps de la física com ara la teoria de el ferromagnetisme, l'estudi de les formes al·lotròpiques de l'hidrogen molecular, la introducció de les forces d'intercanvi i de l'isospín i la teoria de la difusió.

Vídeos: